Autoria: Xabier E.Barandiaran, Arnau Monterde, Gala Pin
>> Versió en català (scroll para la versión en castellano)

Marc general del Programari Lliure (PL) a l’Administració pública. Motius i oportunitat

Hi ha innombrables motius pels quals la implantació del programari lliure (PL) ha de ser una prioritat per a qualsevol organització democràtica (i més encara per a les institucions que gestionen diner públic i donen serveis públics): allarga la vida útil del maquinari, impedeix que l’organització sigui segrestada per contractes de serveis subjectes a propietat intel·lectual tant de l’empresa creadora del programari com de la que n’adquireixi certs drets, pot generar ecosistemes d’economia de serveis i desenvolupament local, garanteix estàndards oberts i interoperables, evita pagar costos de llicències, permet modificacions i adaptacions (incloent les que pugui fer el personal tècnic de la institució), permet compartir aquestes millores perquè altres organitzacions se’n beneficiïn i hi reverteixin igualment les seves millores, possibilita i facilita la cooperació per a futurs desenvolupaments i millores de codi, genera comunitats, etc…

Programari lliure i participació democràtica: molt més que una eina, la democratització de les eines de participació

Però des del punt de vista de la participació i la innovació democràtica, la implantació del programari lliure és encara més necessària. L’analogia amb un procés electoral presencial serveix perfectament per a explicar-ho. Imagineu-vos que les eleccions es fessin en urnes fosques, que els vots fossin comptabilitzats per treballadors d’una gran corporació on s’haguessin externalitzat els serveis i que els procediments de recompte de vots fossin inviolablement secrets, dissenyats i gestionats per l’esmentada corporació, que a més a més tingués accés informàtic a la identitat i els vots de tota la ciutadania.

Davant del programari privatiu de codi tancat, el PL permet a l’Administració pública i a la societat saber realment quin és el codi que s’executa en les màquines que gestionen diversos aspectes de la participació (des dels més actius als més vinculants). Però hi ha moltes més coses, el PL fa possible el sorgiment de comunitats de desenvolupament que vetllen no tan sols per la qualitat del codi, sinó, a través seu, també per la qualitat democràtica dels processos de participació. El programari lliure i el seu desenvolupament en obert fan participativa la construcció mateixa del PL per a la participació ciutadana. Finalment, i no menys important, el PL permet que les infraestructures digitals de participació i col·laboració social s’estenguin i siguin adoptades per altres agents i organitzacions socials, econòmiques o administratives (ampliant així l’acció participativa i la radicalitat democràtica a la resta de les capes socials).

La governança i la producció de la majoria dels projectes de programari lliure són exemplars a l’hora de fixar estàndards democràtics, sovint combinats amb una meritocràcia que fa que el poder o la incidència d’una persona que fa desenvolupament sigui proporcional a la responsabilitat i la capacitat de contribució. La comunitat Debian, amb el seu contracte social, la comunitat de Mozilla o la de LibreOffice són exemplars perquè tenen una organització transparent (tot el codi i les decisions són visibles), oberta (qualsevol persona pot sumar-s’hi) i democràtica (a través del consens, les votacions i els diversos mecanismes de revocació de les persones que lideren el desenvolupament). Des d’una perspectiva municipalista, en què les ciutats han estat el laboratori neoliberal de les ciutats intel·ligents (smart cities) i de les solucions de programari privatiu, l’aposta pel PL obre la porta també a un treball en xarxa basat en la col·laboració entre municipis i permet implementar solucions que responguin a les demandes ciutadanes de la era post-15M en què ens trobem.

Decidim programari lliure

Per tant, no és estrany que el nou Ajuntament de Barcelona hagi optat pel programari lliure per a desenvolupar la plataforma de participació democràtica decidim.barcelona. No és tan sols una opció tecnològica, sinó política i no és només una opció sobre el programari, sinó també sobre les metodologies de treball col·laboratiu i obert, així com una aposta per la transparència i la traçabilitat. Aquest esperit de cooperació es va impulsar des de l’inici, amb el desenvolupament de la plataforma de Barcelona a partir del codi lliure que l’Ajuntament de Madrid va posar en comú en els repositoris de Github. Per primera vegada, Barcelona obria el seu propi repositori de programari a Github i començava el desenvolupament del decidim.barcelona en obert. Des d’aleshores la plataforma de Barcelona ha estat evolucionant per satisfer les necessitats específiques del Pla d’Acció Municipal (PAM) i altres millores funcionals i estructurals.

En aquests moments, decidim.barcelona és el projecte de programari lliure més avançat de l’Ajuntament de Barcelona i ha permès una de les participacions ciutadanes obertes, transparents i traçables més grans del món en la construcció col·lectiva d’un pla estratègic de ciutat (el PAM i els 10 Plans d’Actuació de Districte de Barcelona). En només dos mesos decidim.barcelona ha aconseguit un total de 24.000 persones registrades, gairebé 11.000 propostes recollides (1.300 de l’Ajuntament), 165.000 suports, 18.000 comentaris a propostes i més de 250.000 visites úniques. A més, però, ha servit per a convocar més de 400 cites presencials amb 12.000 participants, amb la recollida en actes de les propostes que es van fer.

Aquest procés de participació (en data de tancament d’aquest article, les propostes es troben en fase d’avaluació i integració) no només s’ha fet amb programari lliure, sinó que és deutor dels principis del programari lliure, també en el disseny polític. Però també ha fet un salt més enllà de l’ancoratge virtual o deslocalitzat gairebé exclusiu d’algunes comunitats de programari lliure (exceptuant els hacklabs, hackerspaces i els Linux User Group): la territorialització i la hibridació d’espais de participació digitals i presencials. Això ha permès un major accés a la participació i una ampliació de la cooperació en xarxa i les dinàmiques d’intel·ligència col·lectiva. El PAM només ha estat el començament, i decidim.barcelona té la missió de donar suport, obrir i amplificar la participació i la democràcia a Barcelona per als propers anys, avançant cap a una major capacitat de col·laboració entre l’Ajuntament i la ciutadania, una major autonomia de les persones en la presa de decisions, amb èmfasi especial en la dimensió col·lectiva i, en definitiva, en la producció i distribució del poder social, principis que continuen avui també vigents en gran part de les comunitats de programari lliure.

 

Bio Autors

Xabier Barandiaran és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Deusto i doctor en Filosofia, Ciència, Tecnologia i Societat per la Universitat del País Basc. És asesor de Recerca, Desenvolupament i Innovació a la Regidoria de Participació i Territori de l’Ajuntament de Barcelona.

Arnau Monterde és doctor en Societat de la Informació i el Coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya. És coordinador del projecte Tecnopolítica a l’Internet Interdisciplinary Institute a la UOC.

Gala Pin és regidora a l’Ajuntament de Barcelona per Barcelona en Comú, on és responsable del districte de Ciutat Vella i de l’àrea de participació i territori.

Article original publicat a xarxaip.cat sobre Programari lliure i de codi obert/ Societat lliure i govern obert. [[Descarrega l’article]]


 

>> Versión en castellano

Decidim.barcelona: autonomía, participación y software libre

Autoría: Xabier E. Barandiaran, Arnau Monterde, Gala Pin

Marco general del SL en la administración pública, motivos y oportunidades

Existen innumerable motivos por los que la implantación del software libre debe ser una prioridad para cualquier organización democrática (y más aún para las instituciones que gestionan dinero público y dan servicios públicos): alarga la vida útil del hardware, impide que la organización sea secuestrada por contratos de servicios sujetos a propiedad intelectual tanto de la empresa creadora del software como de aquella que adquiera ciertos derechos, el SL puede generar ecosistemas de economía de servicios y desarrollo local, garantiza estándares abiertos e interoperables, evita pagar costes de licencias, permite modificaciones y adaptaciones (incluyendo las que pueda hacer el personal técnico de la institución), permite compartir esas mejoras para que otras organizaciones se beneficien de ellas y reviertan igualmente sus mejoras, posibilita y facilita la cooperación para futuros desarrollos y mejoras del código, genera comunidades, etc.

Software libre y participación democrática: mucho más que una herramienta, la democratización de las herramientas de participación

Pero desde el punto de vista de la participación y la innovación democrática, la implantación del software libre (SL) es aún más necesaria. La analogía con un proceso electoral presencial sirve perfectamente para explicarlo. Imagínese la lectora que las elecciones se realizarán en urnas oscuras, contabilizados los votos por trabajadores de una gran corporación a la que se han externalizado los servicios y cuyos procedimientos de recuento son inviolablemente secretos, diseñados y gestionados por dicha corporación que además tiene acceso computerizado a la identidad y al voto de toda la ciudadanía. Frente al software privativo de código cerrado el SL permite a la administración pública y a la sociedad saber realmente cuál es el código que se ejecuta en las máquinas que gestionan diversos aspectos de la participación (desde los más informativos hasta los más vinculantes). Pero hay mucho más, el SL hace posible el surgimiento de comunidades de desarrollo que velan no sólo por la calidad del código, sino a través de este, de la calidad democrática de los procesos de participación. El SL y su desarollo en abierto, hace participativa la propia construcción del SL para la participación ciudadana. Finalmente, y no menos importante, es que el SL permite que las infraestructuras digitales de participación y colaboración social se extiendan y sean adoptadas por otros agentes y organizaciones sociales, económicas o administrativas (extendiendo así la acción participativa y la radicalidad democrática al resto de las capas sociales).

La gobernanza y la producción de la mayoría de los proyectos de software libre son ejemplares a la hora de establecer estándares democráticos, a menudo combinados con una meritocracia que hace que el poder o la incidencia de una desarrolladora sea proporcional a la responsabilidad y capacidad de contribución. La comunidad Debian, con su contrato social, la comunidad de Mozilla, o la de LibreOffice son ejemplares en su organización transparente (todo el código y las decisiones son visibles), abierta (cualquier persona puede sumarse) y democrática (a través del consenso, las votaciones y/o los diversos mecanismos de revocación de las personas que lideran el desarrollo). Desde una perspectiva municipalista, donde las ciudades han sido el laboratorio neoliberal de las smart city y sus “soluciones” de software privativo, la apuesta por el SL abre la puerta también a un trabajo en red basado en la colaboración entre municipios, implementando soluciones que respondan a las demandas ciudadanas de la era post-15M en la que nos encontramos.

Decidim software libre

Por lo tanto, no es de extrañar que el nuevo ajuntament de barcelona haya optado por el software libre para desarrollar la plataforma de participación democrática decidim.barcelona. No es sólo una opción tecnológica, sino política, y no sólo es una opción sobre el software, sino también sobre las metodologías de trabajo colaborativo y abierto, así como una apuesta por la transparencia y la trazabilidad. Este espíritu de cooperación se impulsó desde el inicio, partiendo el desarrollo de la plataforma de Barcelona del código libre que el ayuntamiento de Madrid puso en común en los repositorios de Github. Por primera vez Barcelona abría su propio repositorio de software en Github y empezaba el desarrollo del decidim.barcelona en abierto. Desde entonces la plataforma de Barcelona ha estado evolucionando para satisfacer las necesidades específicas del Plan de Acción Municipal así como otras mejoras funcionales y estructurales.

En estos momentos decidim.barcelona es el proyecto de software libre más avanzado del Ajuntament de Barcelona y ha permito uno de los proyectos de participación ciudadana abiertos, transparentes y trazables más grandes del mundo en la construcción colectiva de un plan estratégico de ciudad (el Plan de Actuación Municipal y los 10  Planes de Actuación de Distrito de Barcelona). En apenas dos meses decidim.barcelona ha conseguido un total de 24.000 personas registradas, casi 11.000 propuestas recogidas (1.300 del Ayuntamiento), 165.000 apoyos y 18.000 comentarios a propuestas y más de 250.000 visitas únicas. Pero además ha servido para convocar más de 400 citas presenciales con 12.000 participantes recogiendo las actas y las propuestas realizadas durante las mismas.

Este proceso de participación (en la fecha de cierre de este artículo se encuentra en fase de evaluación e integración de las propuestas) no sólo se ha hecho con software libre sino que debe mucho a los principios del software libre también en su diseño político. Pero también ha dado un salto más allá del casi exclusivo anclaje virtual o deslocalizado de algunas comunidades de software libre (exceptuando los hacklabs, hackerspaces y los Linux User Group) que es la territorialización y la hibridación de espacios de participación digitales y presenciales, lo que ha permitido un mayor acceso a la participación  y una ampliación de la cooperación en red y las dinámicas de inteligencia colectiva. El PAM ha sido sólo el principio y decidim.barcelona tiene la misión de dar soporte, abrir y amplificar la participación y la democracia de Barcelona para los próximos años, avanzando así hacia una mayor capacidad de colaboración entre el Ayuntamiento y la ciudadanía, un mayor autonomía de la gente en la toma de decisiones con especial énfasis a su dimensión colectiva, y en definitiva en la producción y distribución del poder social, principios que siguen hoy también vigentes en gran parte de las comunidades del SL.

 Licencia

Copyleft 2016 Xabier E. Barandiaran, Arnau Monterde, Gala Pin: eres libre de copiar, modificar y distribuir este texto por cualquier medio, siempre y cuando mantengas esta nota bajo los términos de la licencia Creative Commons Attribucion-CompartirIgual versión 3.0 o superior cuyos términos puedes descargar de http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/deed.ca

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s